Introducció al llibre IV
Tracta del rebuig a una felicitat particular per a la classe dels guardians (i governants):
- La pobresa i la riquesa dels ciutadans
- Les diferents excel·lències existents en una ciutat
- La justícia en la ciutat (de la ciutat)
- Les parts de l’ànima, de les seves funcions i de la justícia individual
És un diàleg entre Plató i Adimant, sobre l’estat perfecte, ja que cadascú treballaria segons la seva finalitat. Parla de tot una sèrie de temes que afecten per a la construcció d’una ciutat idíl·lica. Parla de les quatre virtuts, com a punts cardinals, fonamentals per a la moral, són la prudència, temprança, justícia i coratge.
Constantment en aquest llibre Plató busca la política d’un estat ideal.
Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecte
Es fa una comparança de l’autèntica saviesa de l’home amb la saviesa de qui coneix el seu ofici. Es diu que una ciutat és sàvia, humanament parlant, quan els habitants són coneixedors de la saviesa absoluta, que no té perquè està renyida amb la saviesa de l’artesà. Per Plató, la saviesa radica en els magistrats, classe i part mínima de la ciutat, que són els que anomenen als guardians de la ciutat, ja que aquests guardians estan educats per aconseguir la virtut de la política.
El text citat a continuació mostra la saviesa: “El seny, és un saber, evidentment, perquè el deliberar bé ve d’un saber i no d’una ignorància”.
Definició del coratge
S’entén com a coratge la puresa d’una persona, que a mesura que va creixent, durant la vida, ho va aconseguint, degut a una sèrie de vicissituds que succeeixen. En la ciutat que està creant no sembla difícil trobar el coratge. Està clar que és com si fossin els guerrers que lluiten per a ella. Però en el fons, el coratge es troba en la formació que se’ns dona des de petits. Dóna a entendre que, quan una persona va creixent se l’ha de formar respecte a aspectes fonamentals, quins són i com són. És a dir tenint uns fonaments sòlids de la vida, podrem arribar a tenir el coratge suficient, i rés no ens podrà fer-lo perdre. Per a Plató el coratge és una opinió recta en tot i justa, en relació en tots els temes, per tant, per a ell, les coses o fets que surten d’un animal o un esclau, no és coratge, ja que no tenen cap formació.
El text citat a continuació mostra el coratge: “Una força tal, conservativa per una opinió recta en tot i justa, tant en els temes importants com en els lleus, estableixo que és el coratge”.
La temprança. Sentit de la dita “ser amo de si mateix”
El significat de ser amo de si mateix, radica d’entrada, en comprendre que tots tenim una part de llum i un altre de foscor en el nostre interior, però lo important és quina part volem potenciar. Per naturalesa el bé domina el mal, i parlem d’inferioritat cap a un mateix quan això passa al revés. És així quan comprenem aquesta idea d’autoconeixement, quan sabem que, el cap i a la fi, som esclaus de nosaltres mateixos, de la nostra propietat i manera d’actuar. L’estat és temprat, ja que la part superior guanya a l ‘inferior. Aquesta temprança és una altre virtut de l’estat, consisteix en cert ordre, en el fre que l’home posa als seus plaers i passions. Encara que en l’estat hi han moltes passions i desitjos, aquests, seran regulats amb la prudència dels savis, és a dir, dels magistrats, que és qui te la saviesa. En una ciutat, la classe on trobaríem menys temprança seria a la classe més baixa, què és en els nens, dones i servents on trobaríem més plaers i desficis. Les passions de la gent i les de les capes baixes són reprimides per les passions i pel seny dels més honrats, que verdaderament són pocs.
El text citat a continuació descriu la temprança: “ Però sentiments senzills i moderats, menats pel seny i el càlcul d’una opinió correcta, els trobaràs en pocs, els qui han estat formats òptimament, gaudits d’una excel·lentíssima naturalesa”.
La temprança a la ciutat. – Transició cap a la justícia
La conversa amb Glaucó es va debatent amb el tema de la justícia i la temprança, doncs són dos temes que van estretament lligats. Durant la conversa es van acostant al concepte que van debatent, que és la transició de la temprança a la justícia. La temprança comprèn una comunió d’idees i un respecte basat en un mètode pacífic. És així que obtenim la justícia. De manera que ser conscients de les vies que ens permeten el pas de la teoria a l’elecció, és com podem obtenir una autèntica justícia. La temprança, en la ciutat, ve a ser com una harmonia, entre els governants i els súbdits, concòrdia o acord natural entre els superiors i els inferiors.
El text citat a continuació descriu la temprança a la ciutat: “És temprança aquesta concòrdia, aquest acord natural entre el superior i l’inferior, sobre quin element dels dos ha de governar tant a la ciutat com en cada individu”.
Determinació de la justícia: tothom ha de fer allò per a què està naturalment dotat
En aquest text Glaucó i l'autor desglossen els components de la justícia que són la temprança, el coratge i la sàvies. I per tant la justícia és la resta d'aquestes tres elements. En el text es torna a assenyalar la idea de que cadascú ha d'aportar a la ciutat allò que està capacitat per fer, que ningú vulgui invadir el terreny de l'altre com per exemple en els oficis no has d'ocuparte d'un ofici que no et pertany. Seria una injustícia que les persones fessin coses si no estan capacitades per fer-les, cadascú a a d'aportar la seva virtut. Plató vol arribar al estat ideal o cuidat justa.
El text citat a continuació descreiu la ciutat justa: " I que certament la justícia és fer cadascú el d'ell i no dedicarse a moltes coses".
Transició a l'aplicació d'aquests coneixement a cada dome particular
La base de la justícia prove de cadascú de les persones, si ets just amb tu mateix ho podràs ser amb els demés i aixi no es produira en la ciutat cap injusticia.
El text citat a continuacó descriu la justícia en cada persina: "Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més grossa que la tingui en si, alsehores veurem més fàcilment què és en un individu conconcret. I aquesta cosa ens semblà que era la ciutat".
Principi sobre la investigació de les parts de l'ànima una mateixa part no pot sofrir simultàniament afeccions contràries
Una mateixa ànima es pot dividir en moltes parts, ja que una mateixa persona reacciona davants dels fets de manera diferents. Aquestes parts de l'anima, cadascuna comporta un element que és independent de les altres parts en una meteixa part de l'anima no pot haber dos mateixos sentiments com alegria i tristeza, perque cadascun el vius en una acció contraria.
En el text citat a continuació descriu las diferents parts: "Entenem amb una forma essencial, ens enfadem amb un altra de les que hi ha en nosaltres, i desitgem amb la tercera els plaers del menjar i de la procreació i de coses semblants, o fem cadascuna d'aquestes coses amb la totalitat de l'anima".
Marta Bona Marín
Georgina Ortiz Picón
Determinació de la justícia: tothom ha de fer allò per a què està naturalment dotat
En aquest text Glaucó i l'autor desglossen els components de la justícia que són la temprança, el coratge i la sàvies. I per tant la justícia és la resta d'aquestes tres elements. En el text es torna a assenyalar la idea de que cadascú ha d'aportar a la ciutat allò que està capacitat per fer, que ningú vulgui invadir el terreny de l'altre com per exemple en els oficis no has d'ocuparte d'un ofici que no et pertany. Seria una injustícia que les persones fessin coses si no estan capacitades per fer-les, cadascú a a d'aportar la seva virtut. Plató vol arribar al estat ideal o cuidat justa.
El text citat a continuació descreiu la ciutat justa: " I que certament la justícia és fer cadascú el d'ell i no dedicarse a moltes coses".
Transició a l'aplicació d'aquests coneixement a cada dome particular
La base de la justícia prove de cadascú de les persones, si ets just amb tu mateix ho podràs ser amb els demés i aixi no es produira en la ciutat cap injusticia.
El text citat a continuacó descriu la justícia en cada persina: "Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més grossa que la tingui en si, alsehores veurem més fàcilment què és en un individu conconcret. I aquesta cosa ens semblà que era la ciutat".
Principi sobre la investigació de les parts de l'ànima una mateixa part no pot sofrir simultàniament afeccions contràries
Una mateixa ànima es pot dividir en moltes parts, ja que una mateixa persona reacciona davants dels fets de manera diferents. Aquestes parts de l'anima, cadascuna comporta un element que és independent de les altres parts en una meteixa part de l'anima no pot haber dos mateixos sentiments com alegria i tristeza, perque cadascun el vius en una acció contraria.
En el text citat a continuació descriu las diferents parts: "Entenem amb una forma essencial, ens enfadem amb un altra de les que hi ha en nosaltres, i desitgem amb la tercera els plaers del menjar i de la procreació i de coses semblants, o fem cadascuna d'aquestes coses amb la totalitat de l'anima".
Marta Bona Marín
Georgina Ortiz Picón
