QÜESTIONARI

En quants períodes se sol dividir l’etapa de la filosofia grega? Quins són?

Hi han cinc períodes en l'etapa de la filosofia grega:
     -Període físic o presocràtic (finals S.VII-VI i primers anys del S.V a.c.)
     -Període humanístic (S.V a.c.)
     -Període central o ontològic (S.IV a.c.)
     -Període ètic (S.III a.c.)
     -Període religiós o romà (S.III a.c.-S.II-III d.c.)

A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyien a la etapa ètica. Els neoplatònics es van manifestar a l'etapa religiosa.

Escriu en 3 línies en què consisteix el “pas del mite al logos”.

 El pas del mite al logos consisteix a passar d'un món basat en els mites, majoritàriament convertits en religions, que explicaven l'origen del món, el perquè de tot plegat i fins i tot moltes vegades de caràcter existencial els quals donaven lliçons de comportament social i moral, a un món basat en el logos (raó,paraula) en el qual tot partia de l’observació i la raó.

Com es poden classificar els mites?

Els mites es poden classificar en tres tipus:

• Sagues: Són les històries dels orígens, ja sigui d’una família, d’una ciutat, país, cosmos... Es poden considerar un tipus d’història primitiva.
• Contes: Són històries humorístiques i fantasioses. La seva principal funció és la de divertir, contenen elements fabulosos i exageracions i se solen situar en escenaris fantàstics.
• Mites: Són l’antecedent de la filosofia, tenen un caràcter existencial i parla d’una situació humana tràgica i profunda, la qual intenta explicar el perquè de tot. Dóna lliçons de comportament social i moral.

1.       Cosmogònics: Expliquen la creació del món.

2.       Teogònics: Es refereixen a l’origen dels Déus.

3.       Antropogònics: Es refereixen a la creació de l’home.

4.       Etiològics: Expliquen l’origen i el perquè de determinades institucions escatològiques.

5.       Morals: Narren la lluita entre el bé i el mal.

Quina és la intenció i el valor dels mites?

El mite pretén transmetre un missatge a través d'imatges amb un profund significat.             Mostra una intenció educativa per mostrar valors: humans, existencials, socials i morals.

Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

En primer lloc trobem a Apol·lo com a representant dels Olímpics i dels déus aeris, símbol de l'ordre i de l'harmonia. A continuació podem nombrar a Dionís, representant dels déus terrestres i metàfora de la agricultura i del vi. Aquests dos déus es consideren complementaris (ordre i desordre, harmonia i festa...) i eren venerats per igual pels grecs.

En què consisteix el “problema de l’Aletheia”?

En si aquesta paraula vol dir “veritat”, és a dir la veritat de les coses. Aquesta aletheia només la tenien els déus, o feien veure que la tenien, i una part molt petita de la societat, sacerdots, mags, bruixots. El problema va existir quan l’home va arribar a veure que amb l’esforç de la seva intel·ligència podia aconseguir aquesta aletheia o veritat, cosa que els déus nos els hi feia molta gràcia i, moltes vegades, els feien pagar conseqüències terribles, com pot ser un càstig. Per resumir aquest problema, podríem dir que els homes es varen donar compte que saber la veritat no era un poder estricte dels déus, sinó que ells també ho podien fer.

Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

• Factor econòmic: el comerç i el viatge van afavorir l' intercanvi de cultures i mentalitats

• Factor sociològic: idea d'humanisme, d'igualtat i de raó

• Factor religiós: llibertat religiosa, crítica de la superstició i dels mites per els científics

• Factor educatiu: participació política (discussió, diàleg) pensament no dogmàtic

Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?

Doncs des de el punt de vista de Tales l'arkhé és l'aigua, així que diu que el món pot ser explicat a través d'un element físic en canvi Pitàgores diu que l'Arkhé és el nombre i l'univers una gran equació així que és molt més abstracte,teòric i intel·lectual.

En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

Parmènides nega el canvi i la possibilitat d'evolució, oposant-se a la teoria d'Heràclit, que afirmà l'existència d'un moviment cíclic i etern i d'un flux de raó universal (Panta Rei).

Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Com a més actuals podríem dir que són la teoria de Demòcrit, basada en els àtoms com a cossos invisibles que componen la realitat i que es mouen en el buit, doncs avui en dia la ciència ha demostrat que nosaltres mateixos estem formats d’aquestes partícules anomenades àtoms. I com a segona teoria actual podríem dir la de Pitàgores, basada en les matemàtiques i la geometria per entendre la realitat.