Sofistes i Sòcrates

1.Explica en que consisteix el mètode socràtic.

" Només sé que no sé res"  una frase típica de Sòcrates en el qual es reflexa molt bé el que feia a l’àgora, interrogar a la gent fent veure que volia aprendre d'ells i que no sabia res, quan en realitat el que volia era fer-los veure que no sabien res. Això ho feia mitjançant la ironia i la maièutica, en el qual els mostrava el camí per arribar a la veritat.

2.Que és el be i la veritat segons Sòcrates? Com estan relacionats?

Segons Sòcrates, el bé és la recerca la moral, la felicitat i sobretot de la bondat. La força del bé és el coneixement, la no-ignorància. La veritat és “allò que és”, i, per tant s'assoleix a través del bé. Aquesta és la prova de que ja no som ignorants.

3.Compara les actituds filosòfiques sofistes amb el pensament de Sòcrates:

a)Nihilisme ontològic:

-Segons els sofistes: No existeix un ésser substancial i permanent al canvi.

 -Segons Sòcrates: És essencial que existeixi un ésser substancial i permanent al canvi ja que sinó no tindria sentit que existís una veritat la qual és comuna per a tots.

b) Fenomenisme:

-Segons els sofistes: L’aparença és l'únic que existeix, l'única forma de ser real.

-Segons Sòcrates: Sòcrates segurament no es considerava prou savi per determinar-ho. Però per ell totes les opinions eren passos per arribar a la veritat. Per Sòcrates els veritables valors no es troben en el cos, sinó en el coneixement i a l’ànim, al bé i a la felicitat.

c) Subjectivisme:

-Segons els sofistes: L'home és l'únic criteri de veritat dels judicis, cada subjecte té la seva opinió.

-Segons Sòcrates: Tota opinió que no hagi sigut engendrada per el procés de la dialèctica socràtica seria il·legítim per Sòcrates.

d) Sensisme:

- Segons els sofistes: L'experiència és l'única font de coneixement. Arribar a la unitat mitjançant la raó.

- Segons Sòcrates: Defensaria la racionalitat com el camí cap al bé i la veritat absoluta.

e) Convencionalisme:

-Segons els sofistes: La societat no és un fet natural sinó que és el resultat d'un pacte.

-Segons Sòcrates: L'ésser humà necessita viure en societat.

f) Positivisme:

-Segons els sofistes: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes; no pels deus.

-Segons Sòcrates: Ell segurament afirmaria que els homes s’adapten a les lleis i que són naturals.

g) Relativisme

-Segons els sofistes: L'home és la mesura de totes les coses.

-Segons Sòcrates: Només existeix una única veritat.

h) Escepticisme

-Segons els sofistes: La veritat no existeix i no es pot conèixer.

-Segons Sòcrates: La veritat sí existeix i es port conèixer mitjançant el diàleg.

4.Quin paper juga el llenguatge en els dos moviments filosòfics. Compara.

• Sofistes: la paraula és mitjançant la qual es manipula i es comunica i sobretot s’arriba a l’èxit de la política.

• Sòcrates: la paraula és el camí cap al bé, cap a la veritat absoluta. El diàleg és l'eina per descobrir la veritat i el coneixement.

5.Què penses de l'actitud de Sòcrates en referència als  fets que el van portar a la seva mort.
Creiem que va ser molt coherent en vers als seus ideals, tot i que, es clar, que aquesta situació és molt extrema ja que no tothom moriria pels seus ideals i decidiria viure abans que morir. També cal tenir em compte la situació en que ell es trobava. Tot depèn del teu voltant i la gent que està en ella. La manipulació en els joves i la no creença en els déus van ser els seus motius per la mort.

QÜESTIONARI

En quants períodes se sol dividir l’etapa de la filosofia grega? Quins són?

Hi han cinc períodes en l'etapa de la filosofia grega:
     -Període físic o presocràtic (finals S.VII-VI i primers anys del S.V a.c.)
     -Període humanístic (S.V a.c.)
     -Període central o ontològic (S.IV a.c.)
     -Període ètic (S.III a.c.)
     -Període religiós o romà (S.III a.c.-S.II-III d.c.)

A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?

Els estoics pertanyien a la etapa ètica. Els neoplatònics es van manifestar a l'etapa religiosa.

Escriu en 3 línies en què consisteix el “pas del mite al logos”.

 El pas del mite al logos consisteix a passar d'un món basat en els mites, majoritàriament convertits en religions, que explicaven l'origen del món, el perquè de tot plegat i fins i tot moltes vegades de caràcter existencial els quals donaven lliçons de comportament social i moral, a un món basat en el logos (raó,paraula) en el qual tot partia de l’observació i la raó.

Com es poden classificar els mites?

Els mites es poden classificar en tres tipus:

• Sagues: Són les històries dels orígens, ja sigui d’una família, d’una ciutat, país, cosmos... Es poden considerar un tipus d’història primitiva.
• Contes: Són històries humorístiques i fantasioses. La seva principal funció és la de divertir, contenen elements fabulosos i exageracions i se solen situar en escenaris fantàstics.
• Mites: Són l’antecedent de la filosofia, tenen un caràcter existencial i parla d’una situació humana tràgica i profunda, la qual intenta explicar el perquè de tot. Dóna lliçons de comportament social i moral.

1.       Cosmogònics: Expliquen la creació del món.

2.       Teogònics: Es refereixen a l’origen dels Déus.

3.       Antropogònics: Es refereixen a la creació de l’home.

4.       Etiològics: Expliquen l’origen i el perquè de determinades institucions escatològiques.

5.       Morals: Narren la lluita entre el bé i el mal.

Quina és la intenció i el valor dels mites?

El mite pretén transmetre un missatge a través d'imatges amb un profund significat.             Mostra una intenció educativa per mostrar valors: humans, existencials, socials i morals.

Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?

En primer lloc trobem a Apol·lo com a representant dels Olímpics i dels déus aeris, símbol de l'ordre i de l'harmonia. A continuació podem nombrar a Dionís, representant dels déus terrestres i metàfora de la agricultura i del vi. Aquests dos déus es consideren complementaris (ordre i desordre, harmonia i festa...) i eren venerats per igual pels grecs.

En què consisteix el “problema de l’Aletheia”?

En si aquesta paraula vol dir “veritat”, és a dir la veritat de les coses. Aquesta aletheia només la tenien els déus, o feien veure que la tenien, i una part molt petita de la societat, sacerdots, mags, bruixots. El problema va existir quan l’home va arribar a veure que amb l’esforç de la seva intel·ligència podia aconseguir aquesta aletheia o veritat, cosa que els déus nos els hi feia molta gràcia i, moltes vegades, els feien pagar conseqüències terribles, com pot ser un càstig. Per resumir aquest problema, podríem dir que els homes es varen donar compte que saber la veritat no era un poder estricte dels déus, sinó que ells també ho podien fer.

Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?

• Factor econòmic: el comerç i el viatge van afavorir l' intercanvi de cultures i mentalitats

• Factor sociològic: idea d'humanisme, d'igualtat i de raó

• Factor religiós: llibertat religiosa, crítica de la superstició i dels mites per els científics

• Factor educatiu: participació política (discussió, diàleg) pensament no dogmàtic

Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?

Doncs des de el punt de vista de Tales l'arkhé és l'aigua, així que diu que el món pot ser explicat a través d'un element físic en canvi Pitàgores diu que l'Arkhé és el nombre i l'univers una gran equació així que és molt més abstracte,teòric i intel·lectual.

En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?

Parmènides nega el canvi i la possibilitat d'evolució, oposant-se a la teoria d'Heràclit, que afirmà l'existència d'un moviment cíclic i etern i d'un flux de raó universal (Panta Rei).

Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?

Com a més actuals podríem dir que són la teoria de Demòcrit, basada en els àtoms com a cossos invisibles que componen la realitat i que es mouen en el buit, doncs avui en dia la ciència ha demostrat que nosaltres mateixos estem formats d’aquestes partícules anomenades àtoms. I com a segona teoria actual podríem dir la de Pitàgores, basada en les matemàtiques i la geometria per entendre la realitat.